Couchsurfing

Què és Couchsurfing? Doncs, couchsurfing és una pàgina web on la gent es registra perquè ofereix un sofà o un llit on dormir a algun turista. Per exemple, jo tinc un perfil en Couchsurfing i ofereixo un llit, així que si algú està interessat en venir a Girona, en canvi de pagar una nit d'hotel, pot enviar-me un missatge preguntant-me si pot venir a dormir a casa meva. O, per exemple, si jo vull marxar de vacances a París, en canvi de pagar una nit d'hotel, puc enviar missatges a habitants de París que ofereixin un llit o un sofà. A més a més, després d'haver estat amb la persona que has acollit o amb la persona que t'ha acollit, pots posar un comentari al seu mur per tal de que la gent pugui veure les opinions que hi ha sobre una persona.

Ara us deixaré aquí la meva experiéncia. Farà tres setmanes, un noi de Pakistan però que està vivint a Helsinki marxava de vacances a Barcelona però el seu avió aterrava a Girona, així que va decidir passar el dia a Girona abans d'arribar al seu destí. Així que aquest noi em va enviar un missatge per dir-me si volia quedar amb ell a Girona i li ensenyés Girona. Malhauradament, jo tenia classe, però quan vaig acabar les classes, vaig quedar amb ell. Ell venia amb una noia d'Indonésia però que estudiava a Finlàndia i es van conèixer al aeroport. Vam passar la tarda els tres junts, vam passejar per les rambles, el pont de pedra i vam anar a Plaça Independència que hi havia un mini mercat de nadal. Aquí, vam veure les paradetes i vam anar a prendre un xocolata calent al König. El noi ens va convidar a les dues noies al xocolata i la noia em va regalar una tableta de xocolata finlandesa. Finalment, vam agafar tots junts el tren, jo vaig baixar a Sils i ells a Barcelona. 

Chambéry III

El dilluns, vam anar a vistar un parc que està al costat de la residéncia. En aquell parc hi ha la Maison Sant Jacques, una colina amb unes adorables vistes i uns bons camins per passejar envoltat de natura. 

Chambéry II

El diumenge vam anar al Lau du Bourget amb un autobús de línea que l'anada i la tornada ens va costar 2.50€. Aquí vam visitar el llac i vam gaudir d'unes espectaculars vistes. Al migida, vam tornar cap a la residéncia, vam dinar i vam passar allà a la tarda amb les companyes de pis de la meva amiga. Una de les companyes de pis era italiana, l'altre d'Estonia i l'altre de Barcelona. A la nit, vam anar a prendre una cervesa, vam sopar i vam anar a dormir.

Chambéry

Com ja sabeu, tinc una amiga que està fent un Erasmus a Chambéry. Aquest poble es troba a la regió de Rhône-Alpes, als Alps Francesos. Així que el 28 de novembre, vaig agafar un vol cap a Lyon des de Barcelona. El vol va durar una 1 hora i 5 minuts, en res ja era a Lyon. Quan vaig arribar al aeroport de Lyon, vaig preguntar com s'hi anava a Chambéry i tenia dos opcions: TGV (tren d'alta velocitat) i l'autobús. El TGV valia 22€ i l'autobús, anada i tornada, valia 30€. Així que vaig agafar el bus. Vam tardar una hora només. Allà a l'estació d'autobusos, hi havia la meva amiga esperant-me.

Així que primer, vam anar a la seva residéncia a deixar la maleta i a dinar. A Chambéry, es començava a fer de nit a les 16:30. Així que vam anar a fer un volt pel poble il·luminat per les llums de nadal i vam fer un volt per la zona comercial. A la nit, va arribar un amic nostre que està fent l'Erasmus a Innsbruck, Àustria. El vam anar a buscar, vam sopar, vam anar a prendre la típica cervesa de la regió que es diu Chouffe i vam anar a dormir. Al endemà, vam visitar pel matí Chambéry. Vam veure l'ajuntament, l'església, la plaça del elefants i els carrerons. A la nit, vam anar al Mercat de Nadal del poble, vam prendre una xocolata calenta, vam sopar i a dormir.

Travel and Colours!

Las ciudades más coloridas del Mundo:

http://www.skyscanner.es/noticias/las-ciudades-mas-coloridas-del-mundo

Travel and books!

Las 22 librerías más bonitas del mundo:

http://www.skyscanner.es/noticias/las-22-librerias-mas-bonitas-del-mundo

20 Ciudades para 20 libros:

http://www.skyscanner.es/noticias/20-ciudades-para-20-libros

Sal con una chica que viaja.

http://www.solitarywanderer.com/2012/02/date-a-girl-who-travels/

This is a very great post, I love these paragraphs:

"When you meet a girl who travels, ask her where she’s been and what she’s going to do next. She will appreciate your interest, and if you’re lucky, she may even invite you to join her. When she does, do. Nothing bonds people better than traveling. On your trips, you will both see each other’s best and worst characteristics, and you can then decidí wheter she’s worth fighting for.

It’s easy enough to date a girl who travels. She wont’ want expensive gifts; you can buy her (or both of you) cheap tickets to Thailand for the weekend, and she’ll be moret han happy to take you the longest wooden bridge in the country. You don’t even have to go overseas; you can take her out on day trips, caving or hiking, or treat her to a full body massage.”

http://losviajesdenena.com/2013/08/sal-con-una-chica-que-viaja/

Es un gran post, me encantan sobretodo estos dos parágrafos: 

"Cuando conozcas a una chica que viaja, pregúntale dónde ha estado y cuáles son sus próximos planes. Ella apreciará tu interés y, si tienes suerte, puede incluso invitarte a que te unas a ella. Si lo hace, acepta. Nada cautiva mejor a la gente que viajar.

Salir con una chica que viaja es simple. Ella no esperará que le compres regalos costosos: dos pasajes para pasar juntos un fin de semana en cualquier lugar la harán más que feliz. Puedes también comprarle pequeñas cosas que ella siempre olvida de comprar por sí misma: un candado para su equipaje, una funda para su mochila o tal vez un sarong que reemplace aquél que se olvidó en China."

The most economical flights:

Vuelos de Ryanair, ida y vuelta. Ganas de comprar un vuelo? Infinitas.

«Un día despertarás y ya no habrá más tiempo para hacer 

las cosas que siempre has querido hacer. Hazlas ahora.» 

Paulo Coelho.

Il dolce incubo della valigia da viaggio ecco come si organizzano gli europei.

Un sondaggio su 4.000 cittadini del Vecchio continente rivela comuni dimenticanze e piccoli tic. E l'eccitazione della partenza fa brutti scherzi.

MAGARI la lista delle cose da mettere in valigia è pronta da giorni, ma all'ultimo momento ci si affanna per trovare il cuscino per dormire in aereo o le babbuccette, quelle tanto comode quando si entra a visitare i siti nei quali bisogna togliersi le scarpe. La preparazione della valigia è uno dei momenti più delicati in vista di una vacanza. Non è un azzardo dire che se si vuole davvero mettere alla prova un rapporto di coppia, più che con il viaggio in sé, bisognerebbe verificarlo nel momento della preparazione della valigia, o quando la si apre in albergo e si scopre che si è dimenticato qualcosa di fondamentale. Già, ma cosa? La maggior parte dei viaggiatori mette in valigia prima di tutto la biancheria intima, ma dimentica spesso il pigiama, vero negletto dei bagagli europei. 

Il sondaggio. È un'indagine del sito di prenotazioni online lastminute.com ad indagare sulle abitudini pre partenza dei turisti europei. Giocando un po' con l'argomento (ma per un sito di prenotazioni è fondamentale conoscere bene i suoi utenti) e a ridosso delle vacanze estive, lastminute. com ha chiesto a viaggiatori europei e americani come fanno la valigia, cosa dimenticano più facilmente, cosa fanno il giorno prima della partenza. Ma non solo, perché tra le domande alle quali hanno risposto oltre 4.000 utenti, per lo più donne tra i 25 e i 34 anni, c'erano anche quelle sul modo in cui una vacanza influisce sul rapporto di coppia e su quanto tempo prima si pianifica un viaggio. I risultati sono un divertente spaccato dei turisti europei, tra i quali gli italiani si distinguono per la loro parlantina. Sono loro i più chiacchieroni, quelli che attaccano bottone e cercano sempre di parlare con il personale di bordo. Ai tedeschi, invece, va il primato dei dormiglioni: appena allacciate le cinture di sicurezza sprofondano nel sonno, spesso russando rumorosamente. 

E il pigiama resta a casa. La media delle risposte, tra turisti europei e americani, indica che l'oggetto più dimenticato è il pigiama, ma per gli italiani è l'asciugacapelli a restare a casa più frequentemente (19,94%), mentre l'abbigliamento per la notte è dimenticato nel 17,24% dei casi. Si dimenticano frequentemente anche il carica batterie per il cellulare e la spazzola per capelli, mentre il classico spazzolino non rientra neanche nell'elenco. 

Prima di tutto. Strano che il pigiama resti a casa quando la prima cosa che tutti i viaggiatori citati dal sondaggio mettono in valigia è la biancheria. Evidentemente quella per la notte è meno essenziale o non rientra nella categoria. Una volta sistemate mutande e calzini nel bagaglio si pensa ai pantaloni e agli oggetti da toeletta. Tutti ottimisti o sconsiderati i viaggiatori occidentali, perché il kit di medicinali viene dopo il caricatore per il cellulare e dopo libri e giochi. Non per gli italiani, però: con i francesi sono coloro che indicano più raramente i libri o articoli per l'intrattenimento tra gli oggetti da mettere subito in valigia, mentre il pronto soccorso è tra le prime cose da mettere nello zaino. 

Il minimo indispensabile. Stando a quel che raccontano, i turisti sono bravissimi nell'organizzare i loro bagagli, spesso preparano una lista con tutte le cose da portare e riescono a prevedere quali saranno indispensabili. I francesi sono quelli che cominciano con largo anticipo a compilare l'elenco, i britannici ammettono per il 14% di "prendere la prima cosa che trovano nell'armadio" e metterla nel bagaglio. Altrimenti c'è una buona percentuale di loro che riesce a "convincere il proprio partner o i genitori" a preparargli la valigia. 

Valigie last minute. Se il 15% degli spagnoli è tanto bravo da preparare i bagagli addirittura una settimana prima, la maggior parte dei turisti fa la valigia il giorno precedente il viaggio e svedesi, americani e britannici in buon numero si riducono all'ultimo momento utile. Gli italiani sono nella media europea, il 53% fa i bagagli il giorno prima e un buon 25,54% tre giorni prima. Tutto sommato si capisce anche perché è molto alta la percentuale di coloro che aspettano la notte prima della partenza per mettere tutto nel trolley: la maggior parte dei viaggiatori non riesce a chiudere gli occhi per l'eccitazione e per la paura di non sentire la sveglia e perdere l'aereo. 

11 WAYS TO TRAVEL FREE

http://lavozdelmuro.net/11-formas-de-viajar-gratis-que-podrian-enriquecer-tu-vida/

THE MOST SPECIALS HOTEL ROOMS

http://lavozdelmuro.net/los-hoteles-con-las-habitaciones-mas-raras-especiales-e-increibles-del-mundo/

THE LAST DAY IN IRELAND

El diumenge va ser el nostre últim dia a Dublín. Primer vam guardar la maleta al alberg, que ens deixaven deixar-la allà mentres nosaltres estàvem per Dublín fins l'hora d'anar a l'aeroport. Així que aquest dia vam visitar el Custom House, Four Courts, la catedral Christ Church, vam anar caminant fins la Guinness Store (l'entrada val un 14,50€ pels estudiants majors d'edat), la catedral de Sant Patrick, el Dublin Castle i el Phoneix Park (és un parc molt i molt gran).

http://www.guinness-storehouse.com/es/Index.aspx

CUSTOM HOUSE

FOUR COURTS

DAY III IN IRELAND

El tercer dia no el vam passar a Dublín, vam comprar una excursió per anar al Nord d'Irlanda. Aquesta excursió consistia en anar a Carrick-a-Rede Bridge Rope and Larrybane, Giant's Causeway i Belfast. Aquesta excursió la vam comprar a una de les oficines de turisme de Dublín i com erem estudiants ens va costar 60€. 

Així que el tercer dia, vam haver d'estar a les 6.30 del matí davant del centre oficial Discover Ireland i d'allà sortia l'autobús cap al Nord d'Irlanda. Vam fer dos parades abans d'arribar a Carrick, una per esmorzar i l'altre a un poble pesquer per fer un parell de fotos. Per anar a Carrick, vam utilitzar una carretera costera on podíem gaudir de les vistes del mar, dels penya-segats i dels pobles pesquers. Finalment, vam arribar a Carrick, ens van donar una hora de temps per visitar-ho. Allà hi havia uns paisatges verds dels penya-segats i camps i alhora havia un paisatge blau del mar. A més a més, la principal atracció turística és el pont penjant on només poden passar 8 persones al mateix temps.

Després vam anar a dinar a una cafeteria a prop del Giant's Causeway, després de dinar, ens vam endinsar a l'anomenada Calzada del Gigante. En dos paraules: és genial. Ens va agradar moltíssim, vam poder veure les infinites columnes de pedres fetes per la naturalesa acompanyades d'uns paisatges increïbles.

Un cop vam acabar la visita a la Calzada del Gigante, vam agafar carretera cap a Belfast. Però de camí a Belfast, vam passar pel poble de Bushmills on és típic el whiskey i pel Dunloce Castle, aquí vam parar 5 minuts per fer fotos. Finalment, vam arribar a Belfast. Malhauradament, només teníem una hora per visitar-ho. Així que vam veure el City Hall, Ulster University, una catedral i vam passejar pel barri comercial.

DAY II IN IRELAND

Després de la visita a Howth, vam tornar a Dublín i vam anar a passejar per la zona del Temple Bar i vam veure el pont Ha Penny que creua el riu Liffey i està per la zona del Temple Bar també.

Finalment, vam acabar el dia al Centre Comercial Powerscourt, a la zona del Grafton Street. Aquest centre comercial era gegant, té quatre plantes i està tot ple de marques, és com un Harrods i ja estava decorat de nadal. De fet, tota la ciutat ja estava decorada de nadal.

DAY II IN IRELAND

Després del Museu d'Història Natural, vam visitar el Museu Nacional d'Irlanda. En acabar, vam anar a dinar i vam anar a agafar el tren cap a Howth, un poble pesquer a uns 20 minuts del centre de Dublín. Amb el bono de 5 dies que vam comprar al aeroport, vam poder agafar el DART cap a Howth. Aquí vam visitar el port i vam fer una volta pel petit poble.

DAY II IN IRELAND

Vam començar el segon dia visitant el Trinity College, la Universitat de Dublín. Després vam anar a passejar per Saint Stephens Garden, on hi ha un llac molt gran i uns preciosos jardins amb molt bones vistes. Un cop vam fer una volta pel parc, vam anar a la zona de Merrion Square. Aquesta és la zona on predominen a haver les portes de colors. Aquí també hi ha un altre parc molt gran però més petit que el primer. En la meva opinió és un parc molt bonic però és millor l'altre.

En aquesta zona de Merrion Square, es troba la casa georgiana també anomenada la casa número 29. Però no hi vam entrar, s'havia de pagar.

Vam acabar al matí, al Museu d'Història Natural de Dublín, on hi ha infinits animals i és molt i molt gran i completament gratuït.

IRELAND

Aquest dilluns, dia 10, vaig tornar de la meva escapada a Irlanda. Aquest és un país ple de paisatges verds i que està rodejat d'aigua, de fet, aquests van ser uns dels motius pels quals Irlanda em cridava molt l'atenció. Ara que he tornat, m'he quedat enamorada d'Irlanda i m'encantaria tornar-hi. Ara us explicaré el meu dia a dia a Irlanda:

El nostre viatge va començar el dijous 6 de novembre. Vam sortir de Barcelona a les 10 i mitja del Prat i vam arribar a Dublin a la 1 i poc del migdia (heu de tenir en compte que a Irlanda és una hora menys, com a Londres).

Quan vam arribar al aeroport de Dublin, el primer que vam fer, va ser demanar informació sobre Dublin, les excursions organitzades i mapes de la ciutat. Després ens vam comprar un bono de bus per 5 dies, ens va costar 32,50€ i després teoricament et tornen 5€ (dic teoricament perquè s'ha de fer a través d'internet i encara no ho he fet i no sé si realment funcionarà). Aquest bono seria per les línies airlink, dublin bus i els trens. Realment, aquest bono no fa falta comprar-ho ja que Dublin és una ciutat petita i es pot visitar a peu tranquil·lament sense haver d'agafar el bus. Pels que ara teniu en ment no comprar el bono, us diré que del aeroport a la ciutat amb l'airlink 747 val 6€ i 11€ anada i tornada.

Una vegada, ens vam informar i vam comprar el bono, vam anar a dinar al Mc Donald's del aeroport. Després vam prendre el bus i vam anar cap al centre de Dublin, vam tardar uns 25-30 minuts. Vam baixar a O'Connell Street, és un carrer molt comercial i molt cèntric. Nosaltres teníem l'alberg a 10 minuts o menys d' O'Connell Street. Més concretament, el teníem a Gardiner Street. L'alberg s'anomena My Place Dublin. Vam dormir en una habitació de vuit llits de noies, però només erem sis noies (comptant la Mireia i jo). Aquest alberg estava molt bé, vam pagar 45€ per 3 nits. No entrava esmorzar, però tot i així estava molt bé. Hi havia wifi però només a la sala comuna i la recepció, cuina comuna, una altra sala comuna i els lavabos que estaven a la planta baixa amb les dutxes.

Aíxi que després d'arribar a O'Connell Street, vam anar cap a l'alberg a deixar les maletes i vam començar el nostre tour per Dublin.

El nostre tour va començar per O'Connell Street, allà hi ha l'edifici de Correus i mil botigues comercials. O'Connell Street és una avinguda molt gran i un dels carrers que la creuen és Mary Street. Aquest és un altre carrer comercial ple d'enormes centres comercials com Arnotts.

Després vam fer un vol seguint el riu Liffey, contemplant el Custom House, els ponts que creuen el riu i el Convention Bureau. Com a partir de les 5, es feia fosc, vam veure tots aquests paisatges il·luminats amb llums de colors. Finalment, de camí al alberg, hi ha molts supermercats, sobretot hi ha un Spar cada dos metres. Vam comprar el sopar, el vam escalfar a la cuina del alberg i després vam anar a la zona del Temple Bar. És a dir, a la zona de pubs i allà vam probar la nostra primera pinta, una guinness. Amb una bona pinta va acabar el nostre primer dia a Dublín.